i veig poc i bec molt

bec molt i veig onades que m'expliquen moltes coses

algunes sonàmbules

altres ja callades

mai m'explicaran altre vegada

la veritat

perquè he perdut de tant remenar

perquè bec de tant mirar

perquè ja m'estic fent gran

i no tot és com nou

ignorant em dic quan crec que ja ha estat

tinc molt que veure i agafar

però de moment només m'agafo al beure

perquè espero darrere la camisa

que abans em semblava verda

 

L'ombra de peu em mira, i jo asseguda observo

 L'ombra de peu em mira

i sé tot el que em trenca

jo trenco la imatge viva

perquè sé tot el que puc donar-li

sé que puc fer més que estar viva

sé que puc morir-me qualsevol dia

deixo entrar la llum que il·lumina

però estic tensa perquè no cobreixi el vel

de l'ombra que seu a la meva finestra

i jo no sé de poemes, de versos i mides

sé de l'emoció i de les paraules

que agreugen aquesta jove adulta

que cada dia intenta aprendre

i es mira,

en el dolor, en els límits que imposa

de l'intent de perfecció

quan és impossible 

però és una llotja bonica

com tu, quan respires tot i tensa

per sortir ben parada, asseguda,

en aquesta finestra ple d'ombres, llum i onades.